General

Dissabte, 10 d’octubre de 2020 vam caminar en record de l’Aina Roca Anfruns pels boscos de l’entorn de Tavèrnoles, i així, reviure el seu gust per l’expressió
THA GAOL AGAM ORT, que en gaèlic escocès ve a dir diposito el meu amor en tu. Vam necessitar temps per

posar paraules a la pèrdua sobtada de la nostra amiga i companya Aina, aquest passat agost. Escriure, en aquells moments, ens va fer fins i tot nosa. Sí que vam sentir amb fermesa que volíem, que necessitàvem seguir caminant. El nostre profund agraïment a

totes aquelles persones amb qui vam compartir el camí i l’amor per l’Aina. Ho va deixat dit és el text que l’Eva va escriure per a Esborradís i blanc, catàleg de l’exposició d’homenatge a l’Aina Roca, Escola d’Art de Vic, 2021.

El 26 de setembre de 2020 Sebastià Masramon i Jordi Lafon participaren a La frontera habitada, nom de la taula rodona que s’organitza en col·laboració amb L’Escola d’Estiu de Walter Benjamin, en la qual van tenir el plaer de compartir debat amb Irma Estrada i, Neus Solà i David del Campo d’aladeriva Lab, organitzadors 

de FOTOLIMO, Festival Transfronterer de Fotografia i Arts Visuals de Portbou-Cerbère, que alberga distintes activitats vinculades a la fotografia i les diferents nocions de frontera. (…) La frontera habitada és el punt de partida des del qual deambulem per endinsar-nos en el procés creatiu d’Ínsula, un document visual col·lectiu 

enfocat a narrar l’imaginari del territori de Portbou a partir del caminar i de la pràctica artística i social en un sentit lúdic i relacional, convertint el territori en un lloc experiencial que permet explorar i produir cartografies no convencionals.

A Deriva Mussol també ens agrada donar suport i posar-nos en xarxa amb d’altres iniciatives que van més enllà de les nostres pràctiques. En aquest sentit ens alegra comunicar que durant l’any 2019 vam passar a formar part del Consell d’Assessors Culturals de la revista internacional en educació i investigació Cornucopia.

La revista està editada per Simon Poole (Universitat de Chester), Wendy Garner (Universitat de Chester), Lluís Solé (Universitat de Vic – UCC), Rob Davis (Universitat Foundation Austràlia), Hala Ali Rashed Al-Yamani (Universitat de Betlem) i Elizabeth Powers-Costello (Universitat Millersville, Pennsilvània).

Com a assessors culturals ens acompanyen entitats i professionals amb experiències que celebrem i que us animem a conèixer: Storyhouse, Chester; Alrowwad, Campament de refugiats Aida, Betlem; M-Uth Theater, Pennsilvània; i Amanda McGraw, Austràlia, qui des de la investigació narrativa i l’acció social obre noves vies de reflexió de cara a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, l’ensenyament de l’anglès i l’experiència docent així com les formes d’aprendre.

Cornucopia és una revista dedicada a l’educació en totes les seves vessants. Tant si és en l’àmbit formal, l’informal, com si s’estén cap a d’altres formes i sectors,

la revista busca donar visibilitat a aquelles pràctiques d’estudiants i de professionals del camp de l’educació que es mereixen un reconeixement. La revista es publica en anglès i ofereix resums de cada article tant en anglès com també en català i en àrab. Com a revista acadèmica cerca donar valor i ajudar a promoure la recerca artística i les pràctiques basades en les arts com a mètode d’investigació.

El 26 de setembre de 2020 vam dur a terme l’acció-taller Mirar Lluny [Apropar-se] #L’Atlàntida dins el marc dels actes de celebració del 10è aniversari de L’Atlàntida, centre d’Arts Escèniques d’Osona. El vídeo d’Hug Cirici en documenta el resum. Les cinc primeres fotografies del reportatge són de Raquel Maideu. Pensant en crear una situació que prengués sentit en aquest context, vam decidir partir de la línia d’exploració Mirar Lluny per repensar-la i situar-la com a element de trobada, joc i reflexió dins d’un esdeveniment amb un clar significat cultural, social i de territori. Neix així l’acció-taller

[Apropar-se], una proposta que ens duria a trobar-nos en un punt alçat de l’arquitectura que conforma el perímetre més proper de L’Atlàntida per, a continuació, baixar a peu de carrer i mesurar, amb el cos, distàncies i relleus entre aquelles entitats, associacions, institucions veïnes i altres persones interessades que configuren tota una cartografia creada al llarg d’aquests deu anys. Del temps en comú pujant al mirador, del joc amb la performativitat de mesurar amb el cos aquells espais albirats prèviament, del desplaçament i del contrast de les diferents perspectives un cop situades a peu de

carrer va anar emergint un espai de relació i conversa que culminà amb un parlem, l’espai on des de Deriva Mussol ens agrada trobar-nos per recollir, compartir i debatre tot allò que ha anat apareixent durant la situació creada. La durada de l’acció va ser de tres hores i va acabar enllaçant amb altres actes del programa que se celebraven aquell matí. Entre d’altres persones que vam compartir l’acció, ens van acompanyar representants d’entitats veïnes com: ACVIC Centre d’Arts Contemporànies, Creu Roja Vic i LA CLOTA Espai Col·lectiu, les quals mantenen un vincle de col·laboració.

vam capturar de forma atzarosa amb imatges, notes i dibuixos de tots i totes nosaltres. El llac ens va dur a pensar en peixeres, banyeres i balenes que van obrir-nos l’horitzó fins arribar a unes llunyanes illes Azores, que de cop ens semblaven a tocar. Hi vam arribar parlant, mentre lliscàvem per un paisatge que us volem compartir per si us ve de gust seguir-ne el camí, com un mapa que us convidem a interpretar i viure des de la vostra pròpia experiència. Us en podríem parlar, fer una síntesi per escrit d’allò que aquelles persones que ara escrivim vam copsar com a significatiu. Preferim però compartir-vos les notes que vam anar prenent a temps real en la cambra de xat de la deriva i que se’ns revelen ara, unes setmanes més tard, com a rastre de les nostres petjades, dels nostres llocs visitats. Veiem ara així el xat com aquell moment que des de Deriva Mussol anomenem Parlem, mentre que el parlar que se succeïa

a través de les nostres pantalles i les imatges que hi compartíem pren el lloc de l’acció de caminar, de derivar plegades. Sense buscar-ho, la deriva que es va iniciar amb una pel·lícula, va acabar pràcticament dues hores exacte després amb una altra pel·lícula, ¡Vivan las Antípodas!, de Victor Kossakovski, que recull amb una força estètica brillant la subtilitat de matisos que ens van anar acompanyant durant el camí i que ens vam acabar emportant. Us animem molt a remenar, llegir, mirar i gaudir tots aquests trencants que ens van tenir enganxats a les nostres pantalles de Zoom amb entusiasme. I que vivan, que vivan las Antípodas.

[Per accedir a les notes clica aquí. Els rastres apareixen tal com es van anar registrant, sense corregir ortografia ni traduccions]

El 4 de març de 2020 la periodista Anna Vilamú Bosch ens va regalar la publicació d’aquesta entrevista  a surtdecasa.cat sobre els vuit anys que portem caminant amb Deriva Mussol.

Us animem molt a fer una llegida, ja que hi veiem molt ben endreçat l’ideari que hem anat construint durant tots aquests anys i els eixos que travessen la nostra pràctica i que trobem, alhora, més essencials.

Aquest passat divendres, 28 de febrer vam caminar amb les companyes de #remeireviu i les veïnes, veïns i amigues del Remei a una deriva nocturna pels carrers del barri. Vam gaudir de la força que té trobar-se per tafanejar racons que creiem coneguts i que ens acaben 

mostrant refugis nous. Vam descobrir històries de vida que ens recorden la transformació que suposa compartir el temps a peu de carrer. Ens vam trobar amb el barri i la seva gent, i com sempre que es camina, tot es revisita amb nous matisos i aprenentatges

situats. Camineu els carrers del Remei! El Remei és ben viu, està ple d’espais i gent per fer de la comunitat noves possibilitats per a la cultura. Tot el suport a les companyes i companys del barri. Caminar és insistir.

Deriva Nocturna/Ruta Lila té com a objectiu caminar pels carrers de Torelló de nit, resseguint el recorregut i els carrers adjacents a la rua de Carnaval i les rutes que totes utilitzem per tornar a casa, per tal de detectar i combatre els punts foscos de forma col•lectiva i a

partir de l’experiència de la ciutadania. Amb aquest objectiu es va fer una convocatòria pública orientada a diferents perfils per a que ens acompanyessin el14 de desembre de 2019, 11 de gener i 20 de març de 2020. Aquesta proposta va ser endegada amb l’organització

del Carnaval de Torelló i des de la campanya de prevenció “Per Carnaval tot s’hi val? Passa-t’ho bé sense passar-te!”

Informe Ruta Lila

Del 31 d’octubre al 3 de novembre de 2019 vam poder dur a terme el tram pràcticament complert del perímetre de la ciutat de Tarragona. Més de 80 persones van participar en una de les exploracions perimetrals més complexes que hem recorregut fins al moment. Per fer-ho possible, vam gaudir de la col·laboració d’un gran equip de persones del territori a

les quals estem infinitament agraïdes: Marc Ferré, Eva Miguel i Jordi Martí (Grans Runes de l’Anella Verda); els artistes locals Àlvar Calvet i Sergi Quiñonero; Gaspar Maza (Màster en Antropologia Urbana de la URV); i Lluís Gurrera Magrané i Sandra Vidal Valle (Grup d’Amics de Toni Achón – Ecologistes de Tarragona, Gata).

En aquesta ocasió, el perímetre es va dur a terme en tres jornades de cap de setmana llarg inaugurades abans, el dijous, 31 d’ocutubre per una magnífica xerrada sobre el territori de l’arqueòleg Josep Maria Palet. El primer tram ens va dur de la Plaça Imperial Tarraco al Barri del Serrallo seguint pel Camí de la Costa fins arribar a Altafulla. El segon dia vam caminar per la llera del Francolí fins les coves del Lorito, passant per Santa Isabel, Sant Salvador, el Pont del Diable i Sant Pere i Sant Pau. En la tercera i darrera jornada vam encaminar-nos cap els barris de ponent per intentar anar del centre cap a Riu Clar, Bonavista, Torreforta i de nou al centre. Aquest darrer recorregut va estar ple de risc, amb vorals inexistents, camins que acaben de

forma abrupta, petroquímiques entrevies amb passos a nivells poc visibles i altres paisatges accidentats que ens semblaven voler mostrar, a mode de síntesi, una conclusió clara dels anys que aquesta ciutat porta patint el despropòsit d’unes lleis urbanístiques que fan del gaudir la ciutat una experiència excloent i no accessible per a una gran part de la població.

Els dies de perímetre ens van mostrar amb intensitat la mescla de les dimensions social i poètica en aquests actes de trobada. Familiars que viuen a Tarragona ens van acollir a les seves cases i van aprofitar per

Divendres 20 de setembre de 2019 vam tornar a visitar l’Escola Universitària ERAM per oferir a l’alumnat de l’assignatura Espai Públic del Grau en Arts Escèniques una matinal entorn la pràctica del caminar i la deriva. Per aquesta ocasió vam voler jugar a creuar dues lectures: la darrera publicació de Francesco Careri “Pasear, detenerse” (Editorial Gustavo Gili, 2016) i la novel·la “Todos los caballos del rey” (Editorial Anagrama, 2018) de la co-fundadora de la Internacional Situacionista Michèle Bernstein. A la premissa de donar

espai a cadascuna de les aturades que sorgissin durant el camí hi vam afegir el joc de llegir, a l’atzar, diversos passatges del llibre de Bernstein, els quals van anar generant un relat que semblava haver estat escrit de forma sincrònica per a nosaltres. Durant el Parlem que organitzem habitualment en acabar aquest tipus de caminades, les participants van compartir les seves impressions en multiplicitat de llenguatges. Vam passar del text al dibuix, de la poesia al relat més personal. De la diversitat d’experiències va emergir un sentiment en

comú que se’ns havia fet clar durant la caminada: confiar amb allò que se’ns presenta i observar-lo amb atenció ens pot dur a viatjar molt lluny sense haver-nos allunyat massa de casa i ens pot dur a transformar en extraordinari allò que ens és tan quotidià. Seguir la Carole, el personatge de Bernstein, havia tingut els seus efectes. Immediatament en sortir i mentre ja érem al bus que ens havia de tornar a Vic, vam sentir l’impuls de traduir l’experiència en un petit text multilingüe que podeu consultar aquí.