Sentim el llac?

En dies de confinament, a causa de la Covid-19, vam ensopegar amb una escena de la pel·lícula de Jane Campion, Bright Star, basada en els últims anys del poeta romàntic John Keats i en la relació amorosa que va mantenir amb Fanny Brawne. L’escena recull el

Més

moment en el qual Fanny li pregunta a John com podria entendre millor la poesia. Ell, respon: “Quan hom es capbussa en un llac no és per nedar a l’altra riba de seguida, sinó per mullar-se, per gaudir amb la sensació de l’aigua. No fa falta entendre el llac, l’experiència va més enllà del pensament”.

Aquest fragment  va ser el punt de partida d’una deriva telemàtica a través de la plataforma Zoom que el 3 d’abril de 2020 vam gaudir gràcies a la companyia d’Aina Roca, Anna Dot, Albert Bordonada, Toni Garcia, Blai Marginedas, Palma Lombardo, Montsita Rierola i Jordi Miquel Riera. Va ser una caminada plena de destins inesperats que vam capturar de forma atzarosa amb imatges, notes i dibuixos de tots i totes nosaltres. El llac ens va dur a pensar en peixeres, banyeres i balenes que van obrir-nos l’horitzó fins arribar a unes llunyanes illes Azores, que de cop ens semblaven a tocar.

 

Hi vam arribar parlant, mentre lliscàvem per un paisatge que us volem compartir per si us ve de gust seguir-ne el camí, com un mapa que us convidem a interpretar i viure des de la vostra pròpia experiència. Us en podríem parlar, fer una síntesi per escrit d’allò que aquelles persones que ara escrivim vam copsar com a significatiu. Preferim però compartir-vos les notes que vam anar prenent a temps real en la cambra de xat de la deriva i que se’ns revelen ara, unes setmanes més tard, com a rastre de les nostres petjades, dels nostres llocs visitats. Veiem ara així el xat com aquell moment que des de Deriva Mussol anomenem Parlem, mentre que el parlar que se succeïa a través de les nostres pantalles i les imatges que hi compartíem pren el lloc de l’acció de caminar, de derivar plegades. Sense buscar-ho, la deriva que es va iniciar amb una pel·lícula, va acabar pràcticament dues hores exacte després amb una altra pel·lícula, ¡Vivan las Antípodas!, de Victor Kossakovski, que recull amb una força estètica brillant la subtilitat de matisos que ens van anar acompanyant durant el camí i que ens vam acabar emportant. Us animem molt a remenar, llegir, mirar i gaudir tots aquests trencants que ens van tenir enganxats a les nostres pantalles de Zoom amb entusiasme. I que vivan, que vivan las Antípodas.

[Per accedir a les notes clica aquí. Els rastres apareixen tal com es van anar registrant, sense corregir ortografia ni traduccions]