Grand Tour – De Ceret a Núria_2026

Enguany, la 12a edició del Grand Tour Pirinenc va transitar pel Vallespir i l’Alt Ter, del 23 al 30 d’agost de 2026. Una caminada transfronterera que ens va portar de Ceret a Núria, travessant un territori impregnant, rotund i meravellós, carregat d’una història colpidora i també de la força d’un present revelador que indica que ens cal cuidar el món col·laborativament.

Enmig de les caminades i, també en els entretemps dels dies, les propostes i accions se succeïen: Claude Belime, de Lumiere d’Encre ens explicava la història i el vincle amb l’aigua que té Ceret; Ada Vilaró ens recordà l’èpica història de Roser Fluvià, pradenca que va tenir un paper destacat en la resistència contra el nazisme i que va sobreviure al camp de concentració de Ravensbrück; Azu Momo, ens explicava reveladores experiències en clau ecofeminista de pastores de vaques i ovelles, i ens recitava i cantava cançons de muntanyes, núvols i rieres; Rosa Cadafalch també ens va recitar poemes amb el mestratge sentit del seu ofici; Pedro Bennaton ens va proposar reflexionar sobre les sortides d’emergència; a Espinavell, Ramon Villegas ens va presentar un tastet de la seva filmografia, situada en el món rural, amb personatges i vides entranyables i, en diverses ocasions, Teresa Puig ens explicà contes de donzelles i cavallers amb un llenguatge refinat d’altres temps.

Deriva Mussol, com a artistes convidats i coorganitzadors del Grand Tour amb Nau Côclea, sota la direcció de Clara Garí, vam dissenyar i guiar el camí; vam coordinar La Biblioteca del Grand Tour, que la deriva dels esdeveniments feia emergir, deixant aflorar títols i publicacions que més tard ens interpel·larien. Per desplegar la proposta De glop en glop vam regalar a cada participant un petit got de ceràmica, fet amb colada de fang vermell de la Bisbal i l’interior esmaltat. Amb ell podíem brindar i refrescar-nos amb aigua d’alçada. Es parteix de la idea que l’aigua local és un element de vida i d’acollida, que permet conèixer el territori donant espai a la conversa espontània, entrant en relació amb les persones que l’habiten i celebrar el vincle i la trobada. En el marc de la proposta Ho he trobat a terra, sota una mateixa premissa, tothom recollia objectes pel camí que van ajudar a bastir el pòster Cartografia d’atencions i les postals Souvenirs de muntanya.

Finalment, l’acció Conservar els teodolits va posar en relleu històries esquinçadores de l’exili de milers de persones al pas per la frontera. El centre de la proposta va ser una lectura fraccionada d’un text de Pere Calders, extret del llibre Allez! Allez! Escrits de frontera, 1939, L’avenç 2010, compilat per Maria Campillo a partir d’escrits de diferents autores i autors. Es tracta d’un text d’una gravetat i tristesa insòlita en Calders, desproveït de la ironia i l’humor que caracteritzen bona part de la seva obra. Va ser llegit en onze parades vinculades a diferents topònims, al llarg dels 8,2 km de camí de frontera entre el Coll de les Moles i el Coll de Pregon. Al final de cada lectura, una cinta on diu AQUÍ NO PASSA RES, exúvia de les restes d’un muntatge teatral sobre Pere Calders que van fer el 2010, ens retornava la ironia i el sentiment crític del moment.