Caminar el perímetre #Terrassa

[cat]
Els dies 15 i 16 de juny (2019) vam viure un nou perímetre, el de Terrassa. El vam caminar un total de 14 persones amb l’objectiu comú d’explorar plegades els límits que voregen aquesta ciutat. La impressió general sobre el que vam caminar el primer dia, d’est a nord-oest de la ciutat, va ser de traçada complexa,

Més

amb una varietat de pas contrastada; un territori divers de camins, corriols, carrers i carreteres que definien l’ordenació urbana, fins al punt de suscitar debats sobre els possibles recorreguts. El segon dia el camí va ser més clar, més amable. Els límits més al nord de la ciutat ens van permetre, per moments, situar-nos a una cota prou elevada que ens permetia observar-la i comprendre-la millor. En els últims trams vam poder gaudir de les vistes a la Serra de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, per on creix Terrassa de manera exponencial.

La força cultural que comporta el simple fet de crear un espai on les persones ens podem trobar i compartir des de la singularitat de cadascú va manifestar-se molt activament durant tot el perímetre: l’intercanvi de coneixement sobre el territori, el descobriment de la seva història, les converses sobre llibres i referents entorn el caminar, les discussions sobre els marges, l’escolta de les terrassenques i terrassencs que descobrien per primera vegada racons i percepcions de la seva pròpia ciutat, les preguntes encuriosides amb ganes d’aprendre, el regal de caminar per primera vegada al costat de qui no pot veure amb els ulls, però sí sentir amb tot el seu cos el detall de les costures dels vorals de la ciutat sota els nostres peus. Tal com hem après que la terra dels marges és un entreteixit de natura i asfalt, hem gaudit d’aquest mateix entreteixir entre persones que gaudim de trobar-nos allà on les classificacions hermètiques i les dicotomies comencen a esborrar-se i on es presenta, decidit, un camp infinit de combinacions i descobriment.

Caminants: Xavier Heras, Roger Puig, Sandra Ballbe, Rubèn Jordan, Pere Belles, Judith Garcia, Manel Obando, Santiago Moratilla, Olga Fuenmayor, Trini Bayo, Albert Bordonada, Sebastià Masramon, Eva Marichalar-Freixa i Jordi Lafon.

Exposem aquí un detall més extens del nostre recorregut per qui vulgui gaudir-lo amb la imaginació o vulgui provar d’experimentar-lo:

Dissabte 15 sortim de l’estació de Renfe Terrassa Est per anar cap al sud pel carrer del País Basc, més tard, voregem el barri i els terrenys del cementiri i agafem la carretera de Montcada. Després visitem l’entranyable barri dels Grups de Montserrat, i llavors travessem la riera de les Arenes per anar direcció sud cap als polígons industrials per l’avinguda del Vallès fins a creuar, de nou, la riera pel pont de França. A la carretera de Rubí, en direcció Terrassa, passem per sota els grans ponts de la C-58 fins als pisos de can Jofresa, on fem parada. Seguim per la carretera d’Olesa per voltar el barri del Roc Blanc en direcció al Passeig Vint-i-dos de Juliol i acabar a la plaça de Tetuan.

Diumenge 16 sortim en direcció nord cap al Pont de Vacarisses per vorejar el barri de Can Boada i el Poble Nou, llavors travessem la carretera de Rellinars cap als pisos de Sant Eloi per agafar l’avinguda de Lactània en direcció oest. Més tard creuem la carretera de Matadepera per caminar part del polígon nord fins a tornar a travessar la Riera de les Arenes i continuar cap al sud per l’avinguda de Font i Sagué. Finalment voregem el barri de la Grípia per connectar amb un fantàstic corriol que ens condueix de nou a l’Estació de Renfe Terrassa Est.

Amb el suport d’ACVic i H.Associació per a les Arts Contemporànies

[esp]
Los días 15 y 16 de junio (2019) vivimos un nuevo perímetro, el de Terrassa. El encuentro sumó un total de 14 personas con el objetivo común de explorar juntas los límites que bordean la ciudad. La impresión general sobre lo que caminamos el primer día, de este a noroeste de la ciudad, fue de trazada compleja,

Más

con una variedad de paso contrastada; un territorio diverso de caminos, senderos, calles y carreteras que definían la ordenación urbana, hasta el punto de suscitar debates sobre los posibles recorridos. El segundo día el camino fue más claro, más amable. Los límites más al norte de la ciudad nos permitieron, por momentos, situarnos a una cota bastante elevada que nos permitía observarla y comprenderla mejor. En los últimos tramos pudimos disfrutar de las vistas a la Sierra de Sant Llorenç del Munt y la Sierra del Obac, por donde crece Terrassa de manera exponencial.

La fuerza cultural que conlleva el simple hecho de crear un espacio donde las personas nos podemos encontrar y compartir desde la singularidad de cada uno se manifestó muy activamente durante todo el perímetro: el intercambio de conocimiento sobre el territorio, el descubrimiento de su historia, las conversaciones sobre libros y referentes entorno el caminar, las discusiones sobre los márgenes, la escucha de las y los tarrasenses que descubrían por primera vez rincones y percepciones de su propia ciudad, las preguntas curiosas con ganas de aprender, el regalo de caminar por primera vez junto a quien no puede ver con los ojos, pero sí sentir con todo su cuerpo el detalle de los arcenes que dibujan los límites de la ciudad bajo nuestros pies. Tal y como hemos aprendido que la tierra de los márgenes es un entretejido de naturaleza y asfalto, hemos disfrutado de este mismo entretejer entre un grupo de personas que disfruta de encontrarse allí donde las clasificaciones herméticas y las dicotomías comienzan a borrarse y donde se presenta, decidido, un campo infinito de combinaciones y descubrimiento.

Caminantes: Xavier Heras, Roger Puig, Sandra Ballbe, Rubèn Jordan, Pere Belles, Judith Garcia, Manel Obando, Santiago Moratilla, Olga Fuenmayor, Trini Bayo, Albert Bordonada, Sebastià Masramon, Eva Marichalar-Freixa y Jordi Lafon.

Exponemos aquí un detalle más extenso de nuestro recorrido para quien quiera disfrutarlo con la imaginación o le apetezca aventurarse a vivirlo:

Sábado 15 salimos de la estación de Renfe Terrassa Este para ir hacia el sur por la calle del País Vasco, más tarde, bordeamos el barrio y los terrenos del cementerio y tomamos la carretera de Moncada. Después visitamos el entrañable barrio de los Grupos de Montserrat, y entonces cruzamos el arroyo de las Arenas para ir dirección sur hacia los polígonos industriales por la avenida del Vallès hasta cruzar, de nuevo, el arroyo por el puente de Francia. En la carretera de Rubí, en dirección Terrassa, pasamos por debajo de los grandes puentes de la C-58 hasta los pisos de Can Jofresa, donde hacemos parada. Seguimos por la carretera de Olesa para recorrer el barrio del Roc Blanc en dirección al Paseo Veintidós dos de Julio y terminar en la plaza de Tetuán.

Domingo 16 salimos en dirección norte hacia el Puente de Vacarisses para bordear el barrio de Can Boada y el Pueblo Nuevo, entonces cruzamos la carretera de Rellinars hacia los pisos de San Eloy para coger la avenida de Lactània en dirección oeste. Más tarde cruzamos la carretera de Matadepera para caminar parte del polígono norte hasta volver a atravesar la Riera de las Arenas y continuar hacia el sur por la avenida de Font i Sagué. Finalmente bordeamos el barrio de la Grípia para conectar con un fantástico sendero que nos conduce de nuevo a la Estación de Renfe Terrassa Est.

Con el apoyo de ACVic y H.Associació per a les Arts Contemporànies

[eng]
On June 15th and 16th (2019), we lived a new perimeter: that of the city of Terrassa. A group of 14 people gathered with the common goal of exploring the boundaries of this city. The overall impression was that the track we walked on the first day, from east to northwest of the city, was more complex in its

More

definition, with a contrasting alternation of territory, roads and urban planning, provoking engaging discussions about the possible routes. On the second day, the track was clearer, friendlier. The northernmost limits of the city occasionally allowed us to position ourselves at a fairly high elevation that allowed us to observe and understand it better. The last tracks brought us to enjoy the views of the Serra de Sant Llorenç del Munt and the Obac, where Terrassa grows exponentially.

The cultural strength of the simple fact of creating a space where people can find and share from the singularity of each one manifested itself very actively throughout the perimeter. An embodied and priceless new learning: the gift of walking for the first time next to who cannot see with the eyes, but feel indeed, with all of his body, every detail of the seams of the city under our feet. As we have learned that the land of margins is an interwoven of nature and asphalt, we have enjoyed this same interweaving among people who enjoy meeting us where hermetic classifications and dichotomies begin to erase and where an infinite field of combinations and discovery appears with all its presence and strength.

Walkers: Xavier Heras, Roger Puig, Sandra Ballbe, Rubèn Jordan, Pere Belles, Judith Garcia, Manel Obando, Santiago Moratilla, Olga Fuenmayor, Trini Bayo, Albert Bordonada, Sebastià Masramon, Eva Marichalar-Freixa and Jordi Lafon.

Supported by ACVic and H.Associació per a les Arts Contemporànies