Camí Ral

El 21 i 22 de març de 2016 vam fer el Camí Ral de Vic a Olot. El 10 de gener del mateix any ja havíem assajat el tram fins Cantonigròs amb un grup de persones amb qui vam redescobrir el plaer d’un fet tan quotidià com és passar el dia junts. Va ser aquí mateix a Cantonigròs on aquesta vegada vam trobar acollida per sopar i passar la nit, agraïts per la calidesa de l’Ignasi i la Laia i l’hospitalitat de l’ajuntament del poble. Vic, l’ermita de Sant Jordi, el dolmen de Puigsesllosses, el pont de Roda, la Teuleria, el pont de la Gorga, el dolmen de Puigsespedres, no ens perdem la Foradada, el pont de la Rotllada, els cingles d’Aiats, l’Hostalot, l’Hostal 

del Grau, la Mina dels Bandolers, el Grau d’Olot, les Marrades, Sant Climent, el carrer de Vic als Hostalets d’en Bas, el pont de Can Benet, el Riudaura, el parc de Pedra Tosca, Sant Roc, Olot. Durant dos dies les companyies es van anar succeint; no tothom va fer tot el tram, algunes i alguns anaven i venien, ens venien a acomiadar o a rebre, caminaven més de seguit o s’aturaven. L’enllosat que encara es conserva en trams del camí ens va acompanyar en aquesta lectura en viu del traçat de la història del nostre territori. Refer camins i refer-los a peu ens permet entrar en diàleg amb la nostra cultura, apamar les distàncies mentre n’observes

en detall el teixit. Comprendre on som. En refer un camí l’estètica del caminar obre un índex infinit d’aprenentatges de versions i ordres múltiples on els temps, en present o en passat, es retroben, juguen i es barregen.

Vam fer el Camí Ral: Biel Barnils, Aina Roca, Anna Dot, Clara Garí, Pep Tió, Sió Pardo, Carme Oller, Montsita Rierola, Xevi (El Serradet de Barneres), Toni Crabb, M. Àngels Riu, Quique Gimènez, Teo Lafon, Jordi Lafon, Eva Marichalar Freixa i Grabiel Salvans.