Camí Ral, de Vic a Olot amb l’alumnat del Centre Educatiu La Font de Vic_2023
En el transcurs del 6 al 9 de juny de 2023 l’Eva va acompanyar un grup de 2n d’ESO del Centre Educatiu La Font de Vic (del qual n’és tutora fa tres anys) en l’aventura de fer el Camí Ral des del mateix centre educatiu fins a Olot. Els quatre dies van omplir-se d’intensitat, anècdotes i regals. El grup s’estrenava en l’autogestió (la intervenció dels mestres acompanyants es limitava a vetllar els moments o ensurts estrictament necessaris). Vam poder viure a fons els reptes de caminar sota una tromba d’aigua, eixugar les sabates gràcies a una llar de foc que va semblar aparèixer per màgia, anar justos de menjar, caminar amb butllofes, perdre’s i fer 7km de més, buscar l’equilibri en els moments de cansament…
Uns reptes que sempre s’acaben amorosint gràcies als moments plens de rialles i humor, amistat i sobretot gràcies a aquelles persones que sempre apareixen i et fan el camí fàcil. No hagués estat el mateix sense en Jon Newman, que ens va acompanyar tots els dies oferint suport en el moment just quan cadascú ho necessitava, fent-nos riure o trobant solucions per tot (i tot això mentre anava avaluant l’anglès de cada alumne/a segons les converses que anaven tenint en ruta!) Tampoc hagués estat el mateix sense en Jordi i la Glòria de La Bertrana, de qui sempre recordarem l’acollida que ens van fer en aquell primer dia de tempesta, en K100 i la colla de l’Assemblea de l’Ateneu Popular Collsacabra amb la seva magnífica actuació,
la Maria de Ca La Rotllada, que ens va obrir les portes amb tota la confiança i que ens va regalar dormir en un lloc històric com és casa seva, l’Anna de l’Alberg de Sant Esteve d’en Bas i totes aquelles persones que es van parar a parlar amb nosaltres durant el camí. Durant els Parlem que l’Eva ha seguit fent amb el grup classe, manifesten recordar aquells dies com un temps on van saber cuidar-se i entendre’s més que mai i que ens ha de servir a partir d’ara de referència com a punt de trobada en els moments que la convivència del dia a dia a l’aula es posa més difícil. Només per això es fa imprescindible sortir a caminar amb el nostre alumnat tantes vegades com ens sigui possible.
