Acostar-se a la veu

[cat]
“Jo vinc d’aquí”, em va dir una nit d’abril el meu pare, després d’haver-lo sentit cantar en públic per primera vegada uns poemes en euskera que li havien demanat musicar. El meu pare, Patxi Maritxalar, va debutar en el camp de la cançó popular ara fa 50 anys, moment en el qual va rebre un notori reconeixement que avui dia es fa present de nou quan tenim la sort d’escoltar la seva

Més

veu. Ell ve de la cançó popular, volia dir-me, però jo vaig créixer veient-lo interpretar i dirigir música clàssica. És difícil a vegades escoltar a qui tenim més a prop i és amb l’ànim d’acostar-me a la seva veu més personal, a la veu on ell situa casa seva, que en un diumenge d’agost em vaig decidir a explicar aquesta història als caminaires de Grand Tour (Nau Côclea) mentre caminàvem de Corbera a La Fatarella en una acció que encara avui segueix expandint-se i que rep per nom la seva ànima més profunda, “Acostar-se a la veu”. El trajecte ens situava en un marc històric, el de la Batalla de l’Ebre, que en la història de vida del meu pare traspassava al pla més íntim i semblava fregar l’experiència de desarrelament que l’havia dut a deixar el País Basc i instal·lar-se a Catalunya. En arribar a la nostra destinació, i acompanyada pels meus companys i companyes de caminada i per la càlida rebuda de les gents d’aquell poble, va ser aquell mateix vespre i a la plaça major quan vaig poder sentir per primera vegada els temes que el meu pare havia composat i cantat 50 anys enrere en els seus temps com a cantautor a la seva terra, Gipuzkoa. El relat de la caminada es va fer aquella nit present en mi com si tornés a ser la nena que encara té molt per descobrir de la història de la seva família.

[esp]
“Yo vengo de aquí”, me dijo una noche de abril mi padre, después de haberlo oído cantar en público por primera vez unos poemas en euskera a los que le habían pedido poner música. Mi padre, Patxi Maritxalar, debutó en el campo de la canción popular hace 50 años, momento en el que recibió un notorio reconocimiento que hoy en día se hace presente de nuevo cuando tenemos la

Más

suerte de escuchar suvoz. Él viene de la canción popular, quería decirme, pero yo crecí viéndolo interpretar y dirigir música clásica. Es difícil a veces escuchar a quien tenemos más cerca y es con el ánimo de acercarme a su voz más personal, a la voz donde él sitúa su casa, que en un domingo de agosto me decidí a explicar esta historia a los caminantes de Grand Tour (Nau Côclea) mientras caminábamos de Corbera a La Fatarella en una acción que todavía hoy sigue expandiéndose y que recibe por nombre su alma más profunda, “Acercarse a la voz”. El trayecto nos situaba en un marco histórico, el de la Batalla del Ebro, que en la historia de vida de mi padre traspasaba al plano más íntimo y parecía rozar la experiencia de desarraigo que le había llevado a dejar el País Vasco e instalarse en Cataluña. Al llegar a nuestro destino, y acompañada por mis compañeros y compañeras de caminata y por el cálido recibimiento de las gentes de aquel pueblo, fue esa misma noche y en la plaza mayor cuando pude escuchar por primera vez los temas que mi padre había compuesto y cantado 50 años atrás en sus tiempos como cantautor en su tierra, Gipuzkoa. El relato de la caminata se hizo así esa noche presente como si volviera a ser la niña que aún tiene mucho por descubrir de la historia de su familia.

[eng]
“I come from here” my father told me on an April night, after watching him singing in front of an audience some poems in Basque he had been asked to musicalize. Not the first time I saw him on stage, yet the first one playing in this genre. My father, Patxi Maritxalar, made his debut as singer-songwriter 50 years ago, receiving a noteworthy recognition that keeps hitting strong every

More

time we are lucky enough to listen to hisvoice again. He felt the need to make me clear that he comes from folk music, even though I grew up watching him perform and direct classical music. Being conscious of how difficult it is to listen to those close to us, I wanted to get closer to that voice he recognized as home. This brought me to ask him more about his story, and translating it thereafter into an autobiographic performance which is still expanding and that I named after what I was about to embody, “Reaching out for the voice”. I put this into action for the first time on our walk from Corbera to La Fatarella, along with the participants of the cultural event Grand Tour, organized by Nau Côclea. The path set us in a historical framework, that of the Battle of the Ebro, a place that in the history of my father’s life can bring some sparkles into his decision of unwillingly moving from the Basque Country to Catalonia. It was that same night, once in La Fatarella, when I could hear for the first time the songs that my father had composed and sung 50 years ago in his time as a songwriter in his land, Gipuzkoa. I embodied that night the story I had shared with my walk companions as if I was again that girl that was about to know a story still to be told by his father.