Acostar-se a la veu / Grand Tour 2019
“Jo vinc d’aquí”, em va dir una nit d’abril el meu pare, després d’haver-lo sentit cantar en públic per primera vegada uns poemes en euskera que li havien demanat musicar. El meu pare, Patxi Maritxalar, va debutar en el camp de la cançó popular ara fa 50 anys, moment en el qual va rebre un notori reconeixement que avui dia es fa present de nou quan tenim la sort d’escoltar la seva veu. Ell ve de la cançó popular, volia dir-me, però jo vaig créixer veient-lo interpretar i dirigir música clàssica. És difícil a vegades escoltar a qui tenim més a prop i és amb l’ànim d’acostar-me a la seva veu més personal, a la
veu on ell situa casa seva, que el diumenge 25 d’agost de 2019 em vaig decidir a explicar aquesta història als caminaires de Grand Tour (Nau Côclea) mentre caminàvem de Corbera a La Fatarella en una acció que encara avui segueix expandint-se i que rep per nom la seva ànima més profunda, “Acostar-se a la veu”. El trajecte ens situava en un marc històric, el de la Batalla de l’Ebre, que en la història de vida del meu pare traspassava al pla més íntim i semblava fregar l’experiència de desarrelament que l’havia dut a deixar el País Basc i instal·lar-se a Catalunya. En arribar a la
nostra destinació, i acompanyada pels meus companys i companyes de caminada i per la càlida rebuda de les gents d’aquell poble, va ser aquell mateix vespre i a la plaça major quan vaig poder sentir per primera vegada els temes que el meu pare havia composat i cantat 50 anys enrere en els seus temps com a cantautor a la seva terra, Gipuzkoa. El relat de la caminada es va fer aquella nit present en mi com si tornés a ser la nena que encara té molt per descobrir de la història de la seva família.
Eva Marichalar-Freixa, 2019