Turons de Barcelona_2024

El dissabte, 9 de març vam caminar sota l’aigua de Barcelona enfilats sobre els turons del Putxet, la Creueta del Coll, el Carmel i la Rovira. De turó a tAuró només hi ha una A de diferència, com l’escultura de Joan Brossa que hi ha a tocar del Velòdrom on havíem aparcat el cotxe i que va assenyalar el dolç final de la nostra jornada. Els taurons els vam veure, per això en parlem; eren just davant del racó on vam parar a dinar, un paradís del sur. Els taurons, als ulls dels veïns i veïnes que tenen cura d’aquestes terres altes

des d’on es veu el mar. Tant temps de converses amb l’Albert Bordonada ens van acabar regalant hores llargues d’Aventura, molts riures d’As obertes i molta Aigua (tot amb A, com l’A de tanta gent estimadA). El dia havia començat amb l’alegria de la pluja, “serà màgic”, ens vam dir. Les paraules que ara escrivim, un dia després i ja a casa, venen amarades d’aquesta màgia viscuda envoltats i envoltades de vistes de blanc fonent-se per marges i veïnats de transició sobtada.

Després de tant temps de sequera vam poguer celebrar la selvatgia de la intempèrie. No hi havia ningú més on sovint està a vessar. La natura semblava no voler convocar-nos, però nosaltres hem volgut anar a la festa. Vam gaudir de ser presents allà on no se’ns espera, com també diu l’admirat Lluís Calvo. I l’amistat (amb A!), que celebrem cada vegada més fort i que creix en profunditat i sentiment a cada passa, a cada moment.