Rastres i senyals. Desbordar el Ripoll. #Riu Ripoll

Seixanta anys de les riuades al Vallès (1962-2022)
2a Caminada: Ripollet – Barberà del Vallès – Sabadell, Dissabte 15 d’octubre de 2022, amb sitesize.

La conca del riu Ripoll va ser una de les grans afectades per les dues riuades de la tardor del 1962. Les pluges caigudes a la conca superior del riu avançaren per tot el seu recorregut fins al Besòs a l’altura de Montcada, desbordant i alterant tot el que es trobava al pas de les aigües. Les fortes avingudes afectaren els barris humils d’autoconstrucció escampats arran de la llera, assolant també les fàbriques tèxtils extractores de grans quantitats d’aigua. La morfologia del riu fou aleshores doblement alterada.

Primer per la força de les aigües i després per les profundes modificacions que aixecaren murs de contenció i protecció davant futures avingudes. Una inundació, aquest cop de formigó que desfigurà no només el curs de l’aigua, també els usos i les formes de relació amb el riu Ripoll que s’havien donat fins aleshores.

Aquests seixanta anys transcorreguts des de les riuades, han comportat altres formes de desbordaments acumulats al voltant dels rius que no podem deixar de desatendre. A saber: fàbriques abandonades, restes d’arqueologia industrial, negocis en curs de la nova economia extractivista i altres despropòsits que

fan de la llera del riu un espai d’explotació, malmeten les terres i la seva fertilitat, deixant al seu pas runes i destrucció. El dret a la terra dels hortolans, que des del neolític han ocupat les riberes dels cursos fluvials, es veu amenaçat ara per les polítiques ambientalistes. Els arguments de naturalització dels rius estan fent fora a les persones que gaudien i tenien cura dels seus marges.

De manera col·lectiva en aquest recorregut ens preguntem: a qui pertanyen els cursos d’aigua? Poden ser els rius i les rieres encara corredors de vida i diversitat al llarg de les venes extenses de la conurbació?