The Walking Body. Guimarães_2025
The Walking Body (TWB) és una trobada internacional d’artistes caminants, que el 2025 va tenir lloc a Guimarães, Portugal. Organitzada pel Laboratori de Paisatge, Patrimoni i Territori (Lab2PT) de la Universitat de Minho, amb la coordinació dels professors doctors Natacha Antão i Miguel Duarte i la col·laboració de Geert Vermeire, forma part del projecte europeu WALC – Walking Arts & Local Communities, cofinançat per la Unió Europea, amb la Universitat de Minho com a entitat associada.
L’edició de 2025, dedicada a les «comunitats de canvi», va posar el focus en comunitats plurals, en moviment i sensibles a les qüestions de l’ecologia social i natural dels entorns que habitem. En aquest context, TWB va explorar les comunitats locals com a entitats dinàmiques i en constant transformació, connectant persones, territoris i ecologies mitjançant el moviment, l’art de caminar i la relació entre ciutat i paisatge.
La trobada es va desenvolupar del 26 de març al 12 d’abril al Bairro C de Guimarães, amb la Galeria Garagem Avenida de l’Escola d’Arquitectura, Art i Disseny (EAAD) com a punt de trobada. El programa va incloure presentacions, xerrades, una taula rodona amb els artistes convidats, una exposició i una setmana de walkshops, celebrats del 7 al 12 d’abril. Hi van participar set artistes: Geert Vermeire (BE), Jordi Lafon (ES), Miguel B. Duarte (PT), Montsita Rierola (ES), Natacha Antão (PT), Stefaan Van Biesen (BE) i Rosa Soares (PT).
En aquest marc, amb la proposta Criss-Crossing es va treballar amb diverses comunitats de Guimarães, a través de caminades a la deriva i d’una experiència posterior de dibuix col·lectiu.
A cada sessió, en acabar les derives, els grups participants es desplaçaven a la sala d’exposicions Auto-Garage Avenida, enfosquida i preparada amb diversos projectors que reproduïen les fotografies captades durant el recorregut. A partir d’aquestes imatges projectades, les persones participants van dibuixar amb línies, seleccionant i destacant de manera crítica aquells elements que consideraven més significatius. La relació entre els dibuixos, així com les seves composicions i escales, va generar noves narratives i significats. L’experiència de dibuixar es va convertir així en un assaig col·lectiu, de la mateixa manera que ho havia estat el recorregut a la deriva.
El projecte parteix del fet de caminar com a pràctica artística per explorar formes d’atenció, imaginació i creativitat vinculades a l’experiència de la ciutat i al paisatge de Guimarães. En aquest sentit, caminar, fotografiar, projectar i dibuixar formen part d’un mateix procés d’exploració compartida.
