Caminar amb el pare #de Portbou a Carcassonne

[cat]
Amb el pare vam arribar al cementiri Sant Vincent de Carcassonne, finalitzant un viatge a peu de 170 km en set dies, el 7 de juliol de 2018. Una setmana abans el punt de partida era la tomba de Walter Benjamin, al cementiri de Portbou. A les hores, iniciàvem un camí de redempció, un viatge simbòlic que resseguia en direcció contrària, en la seva primera etapa fins a Banyuls, la darrera caminada del filòsof per salvar la vida fugint de la barbàrie nazi. La resta del nostre

Més

viatge va tenir l’objectiu d’arribar al cementiri de Carcassonne per retre homenatge a l’avi Teo Lafon, enterrat allà.  Ell va abandonar al meu pare quan tenia set anys, i va viure a França fins al 1997, sense que es retrobessin mai més. Enmig de les dues històries; la primera universal, i la segona privada, el meu pare i jo vam caminar plegats per bastir un relat amb converses carregades de sentiments enfrontats; de ràbia, d’enyor, d’alegria, de comprensió, de perdó i d’esperança.

[esp]
Con mi padre llegamos al cementerio San Vincent de Carcassonne, finalizando un viaje a pie de 170 km en siete días, el 7 de julio de 2018. Una semana antes el punto de partida era la tumba de Walter Benjamin, en el cementerio de Portbou. Entonces, iniciábamos un camino de redención, un viaje simbólico que reseguía en dirección contraria, en su primera etapa hasta Banyuls, la última caminata del filósofo para salvar la vida huyendo de la barbarie nazi. El resto 

Más

de nuestro viaje tuvo el objetivo de llegar al cementerio de Carcassonne para rendir homenaje al abuelo Teo Lafon, enterrado allí. Él abandonó a mi padre cuando tenía siete años, y vivió en Francia hasta el 1997, sin que se reencontraran nunca más. En medio de las dos historias; la primera universal, y la segunda privada, mi padre y yo anduvimos juntos para construir un relato con conversaciones cargadas de sentimientos enfrentados; de rabia, de nostalgia, de alegría, de comprensión, de perdón y de esperanza.

[eng]

More