Caminar el perímetre #Tarragona
Del 31 d’octubre al 3 de novembre de 2019 vam poder dur a terme el tram pràcticament complert del perímetre de la ciutat de Tarragona. Més de 80 persones van participar en una de les exploracions perimetrals més complexes que hem recorregut fins al moment. Per fer-ho possible, vam gaudir de la col·laboració d’un gran equip de persones del territori a
les quals estem infinitament agraïdes: Marc Ferré, Eva Miguel i Jordi Martí (Grans Runes de l’Anella Verda); els artistes locals Àlvar Calvet i Sergi Quiñonero; Gaspar Maza (Màster en Antropologia Urbana de la URV); i Lluís Gurrera Magrané i Sandra Vidal Valle (Grup d’Amics de Toni Achón – Ecologistes de Tarragona, Gata).
En aquesta ocasió, el perímetre es va dur a terme en tres jornades de cap de setmana llarg inaugurades abans, el dijous, 31 d’ocutubre per una magnífica xerrada sobre el territori de l’arqueòleg Josep Maria Palet. El primer tram ens va dur de la Plaça Imperial Tarraco al Barri del Serrallo seguint pel Camí de la Costa fins arribar a Altafulla. El segon dia vam caminar per la llera del Francolí fins les coves del Lorito, passant per Santa Isabel, Sant Salvador, el Pont del Diable i Sant Pere i Sant Pau. En la tercera i darrera jornada vam encaminar-nos cap els barris de ponent per intentar anar del centre cap a Riu Clar, Bonavista, Torreforta i de nou al centre. Aquest darrer recorregut va estar ple de risc, amb vorals inexistents, camins que acaben de
forma abrupta, petroquímiques entrevies amb passos a nivells poc visibles i altres paisatges accidentats que ens semblaven voler mostrar, a mode de síntesi, una conclusió clara dels anys que aquesta ciutat porta patint el despropòsit d’unes lleis urbanístiques que fan del gaudir la ciutat una experiència excloent i no accessible per a una gran part de la població.
Els dies de perímetre ens van mostrar amb intensitat la mescla de les dimensions social i poètica en aquests actes de trobada. Familiars que viuen a Tarragona ens van acollir a les seves cases i van aprofitar per
Más
acompanyar-nos en alguns trams per poder, així, conèixer de prop aquesta passió nostra que ha atrapat tant la nostra atenció en els darrers anys. Una mostra de complicitat i suport que s’estén a les emocions que romanen en el record. I així també amics caminants del territori que també ens van obrir les seves cases, les seves famílies, amb una mostra de compromís ferm d’una amistat que celebra l’estar junts i el compartir inquietuds. Durant el caminar, coneguéssim el paisatge molt, poc o gens, la nostra mirada se’ns anava revelant diferent gràcies a les distintes veus que en compartíem l’observació i l’experiència. Caminar és fer tangible que som éssers socials i que aprenem els uns dels altres i amb un gaudi especial quan és a la intempèrie i en llibertat. No ens van faltar anècdotes, com la trobada amb Tom Rye, un caminant en solitari que no va dubtar en accedir a mostrar-nos uns instants de la música del seu ukelele. Poques hores després, a l’estació de tren d’Altafulla i enmig de la foscor, ens apareixia un altre passant acompanyat també del seu ukelele i que també va accedir a tocar-nos-en unes notes. També ens cantaria el dia després el tenor i caminant Patxi Maritxalar en una de les coves del Lorito. Vam trobar objectes insòlits vora les rieres, el pas d’aiguats recents ens descobria estampes inquietants. En un futur que aleshores no sabíem, una explosió en l’àrea petroquímica pròxima a Torreforta provocaria morts, ferits i remouria ferides i clams no escoltats. Ens plouria el cel a sobre i trobaríem refugi en l’únic bar obert en kilòmetres a la rodona, en zones dormitori que el centre de la ciutat s’esforça en tenir oblidades. Tot això, tots aquests esdeveniments, accions, pensaments, xerrades i reflexions, tot junt i barrejat és el que pensem com a art i cultura -assenyalar-ho com a tal, posar-ho al centre.
El perímetre de Tarragona ha estat una experiència intensa que encara sentim en marxa. Com es veu en la vista aèria del Google Earth que recull les nostres passes, hi ha un tram que encara ens manca i que tenim present poder recórrer aviat: del Santuari del Lorito fins a la Platja d’Altafulla. No podem evitar alegrar-nos en veure que tenim un bon motiu per tornar-hi, retrobar-nos amb els companys i companyes, convidar-ne de nous i acabar aquest perímetre de forma reposada.
