Caminar el Perímetre #Sabadell

Fem el perímetre de pobles i ciutats per poder copsar la seva presència i intensitat a partir dels límits que els voregen. L’acció física del caminar ens ofereix nous llenguatges de mesura, observació i anàlisi que entren en relació en el transcurs de les passes. Caminar el perímetre de Sabadell entre el 12, 13 de març i 9, 10 d’abril de 2016 ens ha permès sentir el batec d’una ciutat que ens era desconeguda i que ara percebem més propera. La companyia d’Anna Recasens, Jordi Torguet i Miquel Casanovas de l’Associació de Veïns de Gràcia ens ha transmès una dimensió històrica i social de la ciutat que en molts punts es pot fer extensiva a la resta de territoris del país però que en molts d’altres li atorguen uns trets identitaris que la caracteritzen i que ara sentim més nostres. Les ciutats que caminem no s’obliden. En quatre matins, el vincle emocional i social amb la ciutat s’ha transformat; ja no la veiem igual, ni la sentim, olorem ni escoltem de la mateixa manera. 

Hem pres consciència de la dimensió de la cinquena ciutat  més gran de Catalunya i hem pogut observar el perfil del seu rostre amb tot el seu registre d’expressions i amb tots els estats d’ànim que és capaç de transmetre’ns. La perifèria de la ciutat és un espai de contrastos on la riquesa, la pobresa, els desitjos no complerts i l’oblit semblen tenir-hi, per torns, un paper principal. Sabadell ha crescut d’esquena al riu que li va donar l’origen, el Riu Ripoll, el qual nosaltres hem pogut viure com un dels eixos clau per entendre aquesta ciutat. Els carrers de Sabadell es fonen sovint amb una natura que ens ha regalat bellesa i alguna decepció, un diàleg que ens ha dut a la reflexió de com la intervenció humana en el paisatge pot quedar cosida amb elegància i orgull o amb pedaços i patiment. Amb aquesta primera aproximació a Sabadell se’ns obren noves possibilitats per seguir endinsant-nos en la ciutat; aquesta experiència ens han dut a pensar en altres perímetres. 

La nostra idea inicial del perímetre es pot veure doncs transformada en  nous plantejaments i formes de continuar explorant la nostra proposta sense voler entrar en una dinàmica tancada o marcada per fases que caiguin en un protocol de diferents graus de concreció (primer el perímetre exterior, després els barris…).

Caminar el perímetre no es tracta d’un repte on l’objectiu a complir rau en començar en un punt i acabar en el mateix després d’haver fet la volta. Caminar el perímetre vol ser com una melodia pausada que recorre la partitura amb el cos escoltant cadascuna de les notes. És quan ens aturem, observem, conversem entre nosaltres i amb les persones que es creuen en el nostre camí que emergeix aquest batec, l’estètica de tot un poble, de tota una ciutat.