Caminar fins a Savassona de nit

El 21 de novembre de 2018 vam sortir una tarda a caminar, en el marc del taller La mà càlida: el dit i el fet de l’art a les aules, impartit per en Jordi i organitzat per a mestres que participaven en el projecte Art i Escola 8 amb el lema Refugi impulsat per ACVic Centre d’Arts Contemporànies. Des de  l’aparcament del restaurant i piscines El Roquet de Tavèrnoles, seguint un corriol amunt vam caminar de nit sota la lluna plena, amb lots, en silenci, sense mòbils, fins al bosc màgic de Savassona. Fins allà tots els caminants portàvem una presa de fang gris a la mà, un element comú al qual

fer-li una abraçada, per crear una forma, un refugi en positiu, com un testimoni que donava compte d’una experiència col·lectiva i transformadora.

Un cop a dalt, Sebastià Masramon com a guia de l’excursió ens va explicar perquè aquell lloc era tan especial per a ell, i com d’alguna manera s’havia convertit en el seu espai refugi, un lloc que visitava sempre que podia; de dia i de nit, amb bon temps, plovent o nevant. Dies després, quan es va fer el retorn de l’experiència a la classe posterior, es van compartir

coses com: la importància del silenci, el fang era més fang, les percepcions augmenten, anàvem pendents els uns dels altres, vam desconnectar, por dels gossos que lladraven, anant junts la por es mitiga, l’adaptació dels ulls a la llum de la lluna, el joc de les llums de les llanternes, el que es veu malgrat la foscor, sentit de comunitat, generositat i solidaritat, engrescador, afloren les qualitats i limitacions, por a la foscor, no voler anar a darrere, algú que no hi és, participa (fent al·lusió al ceramista Pep Madrenas que ens va regalar el fang especial per abraçar-ho com a testimoni).